Els nens i nenes d’Infantil portàvem molt de temps esperant que arribés aquest gran dia. El dia on podríem conèixer la nostra amiga, la Maria Castanyera i on podríem gaudir dels boscos que envolten casa seva.
El dimecres passat, per fi, vam poder anar d’excursió a Can Montcau, una masia ubicada a La Roca del Vallès, envoltada de camps i boscos, al bell mig d’un paisatge bucòlic i tranquil.
Un cop arribats, vam esmorzar tots junts al solet i després ens vam convertir en uns autèntics cuiners i cuineres i vam aprendre a fer coca de vidre, que estava per llepar-se’n els dits!! Per fer la massa es necessita farina, un xic de sal, llevat i aigua. Nosaltres vam amassar-la durant una bona estona amb les mans, després la vam estirar amb el corró, vam afegir l’oli i el sucre i finalment la vam portar al forn. Un autèntic forn de llenya.
Seguidament vam fer la descoberta del bosc a la tardor. Vam collir fulles seques, castanyes, glans… Vam conèixer diferents arbres com el roure, l’alzina, el castanyer i el pi i com eren les seves fulles. També vam aprendre que les castanyes, quan són a l’arbre, porten un abric per protegir-se…Ui! hem de vigilar perquè punxa una mica; es diu pelló.
I tot passejant pel bosc ens vam trobar a la castanyera. Estava descansant en una clariana amb el seu gat, en Marrameu que, tot i que en aquell moment estava dormint, sembla ser que és una mica entremaliat.
La Castanyera ens va tornar a visitar a la tarda per portar-nos la coca i les castanyes que havíem collit al matí, ja torrades. Finalment, tots junts, li vam cantar la seva cançó: “quan ve el temps de collir castanyes, la castanyera, la castanyera…”. I així ens acomiadem de Can Montcau.
A la tornada estem molt cansats, i més d’un aprofita per dormir una mica a l’autocar.
