Una de les sessions Rizoma per alumnes de primer de batxillerat de l’escola, ha proposat una sèrie de reflexions a partir de la premisa de com els humans veiem el món. Amb una sèrie d’imatges i suport bibliogràfic (que podeu veure a la 4ª planta) hem treballat la mirada atenta analitzant la visió del món mitjançant el pensament rizomàtic de relacions. Explorar diverses perspectives enriqueix aquest diàleg visual, històric i filosòfic. Algunes de les reflexions ha estat especialment comentades pels alumnes, per exemple les del fotògraf Joan Fontcuberta que ens adverteix sobre la manipulació i la subjectivitat en la fotografia, suggerint que la imatge mai és una representació neutra. També, Nicholas Mirzoeff , des del seu llibre “Cómo ver el Mundo” ens guia per un món saturat d’imatges, impulsant-nos a desenvolupar una alfabetització visual crítica. I, tant John Berger amb el seu “Ways of Seeing” com Mirzoeff, ens animen a qüestionar el que veiem, proposant que la nostra manera de veure el món està profundament arrelada en la història, la cultura i la política.
També hem comentat les tesis de Gombrich on, en el seu estudi sobre l’art, ens recorda que la nostra percepció està condicionada pel bagatge cultural i històric que portem els humans i que filtra allò que veiem. Finalment, apropant- nos a les teories de Byung-Chul Han hem vist com ens alerta de la societat de la transparència, on la hiperexposició es converteix en la norma, mentre que Didi-Huberman el que més destaca és la importància del gest en les imatges. Aquesta complexa xarxa de reflexions i perspectives ens ajuda a construir una comprensió més rica i matisada del món i del pensament rizomàtic.
També el cinema de Hitchcock i Dreyer ens proporciona exemples de narrativa visual, on l’angle de la càmera i la il·luminació construeixen capes que cal analitzar amb una mirada més atenta i crítica. Mark Cousins, amb la seva forma de documentar el cinema i la fotografia, proposa una mirada fragmentària i rizomàtica que connecta diferents èpoques i estils, i el pensador Rafael Argullol, amb la seva reflexió filosòfica, ens convida a observar el món amb una mirada més contemplativa i existencial.
També a l’aula hem relacionat a Frida Kahlo i Edward Hopper des del món de la pintura. Aquests artistes van explorar la solitud i la identitat. L’obra de Kahlo és una reflexió sobre el dolor, mentre que Hopper captura la desconnexió urbana. Finalment, els alumnes s’han apropat, en la seva recerca visual, a la tomba de Tutankamon, descoberta per Howard Carter, una fascinació pel passat i el misteri que connecta amb l’escena final de la pel.licula “El planeta dels simis” oferint una inquietant metàfora sobre la condició humana, la civilització i l’espai-temps: el continu de la Història, el que nosaltres veiem i el que els ulls d’altres van veure.
Equip Rizoma
