Flâneur: llegir la ciutat
Passejar a la deriva per la ciutat, sense rumb, només caminar per caminar. Despreocupat però despert. Observador
L’Equip Rizoma va plantejar una sortida amb els alumnes de 1r de Batxillerat per recrear el flâneur i la flâneuse contemporània a Barcelona, un observador urbà amb el cor obert i la mirada curiosa. L’explorador modern es passeja pels carrers , es perd pels laberints dels barris i es deixa captivar per la diversitat. Mentre camina, la ciutat revela els seus secrets més amagats: un grafitti evocador en una paret desgastada, una placeta ombrívola on el temps sembla aturar-se, o una conversació entre veïns. Aprofitem i, invocant a Marc Augé, parlem dels No-llocs.
El flâneur modern gaudeix dels contrastos, des dels edificis modernistes fins als racons més tradicionals, i fa de cada passeig una aventura en la qual descobreix la màgia quotidiana de Barcelona. De la plaça Madrid, passant per las restes de l’aqüeducte i arribant al mural de Joan Fontcoberta, “El món neix a cada besada”… els alumnes han anat creant el seu propi mapa sensorial psicogeogràfic (com va plantejar als 60 Guy Debord) mentre llegíem textos i fragments de poesia.
“El temps passat i el temps futur, el que podia haver estat i el que ha estat tendeixen a un sol final, que és sempre present.” T.S Eliot, 1936.
Rizoma interpreta el flâneur com una mena de detectiu urbà, algú que es passeja sense rumb pels carrers de la ciutat, observant i captant els petits detalls que sovint passen desapercebuts. Walter Benjamin, per exemple, va veure el flâneur com algú que troba poesia en els paisatges urbans: ombres d’arbres sobre el paviment o escoltant el soroll especial que fan les sabates quan camines per un carrer empedrat; plaça de la catedral, Sant Felip Neri, Plaça del Rei, escultures de Chillida , de Josep Llimona, Roy Lichtestein…
Per a Charles Baudelaire i per Apollinaire un flâneur era més un artista en constant exploració, creant art a partir de la vida quotidiana.
Robert Walser, per altra banda, va dir que ser un flâneur era també un acte de rebel·lió tranquil·la. En un món que ens pressiona per anar ràpid, consumir ràpid i viure ràpid, el flâneur decideix anar a la seva velocitat, trobant valor en la lentitud i el detall. És com si, enlloc de fer scroll ràpid per les xarxes socials, t’aturis a llegir i a gaudir de cada instant com si fos un llibre.
Els alumnes-flâneurs i flâneuses tenen una mica de detectiu, artista i rebel. I tot això, simplement caminant pels carrers i observant el món.
EQUIP RIZOMA
