Un any més, l’escola Concepcionistes col·labora amb el Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona dins de la programació OFF del Concurs. Treballen des de fa anys per trencar les barreres socials, culturals i ideològiques que tradicionalment han dificultat l’accés majoritari a la pràctica musical, especialment en l’àmbit de la música clàssica i del piano, mitjançant els pianos que distribueixen per diferents punts de la ciutat. Des de l’escola volem agrair les dues oportunitats viscudes pels nostres alumnes, anant a tocar els pianos del Palau Robert i del FGC de Gràcia.

Els alumnes han viscut aquesta enriquidora experiència amb molta emoció, i amb una valoració molt positiva. Us compartim les seves paraules: 

“Per a mi, aquesta experiència ha estat molt divertida i interessant, perquè mai havia vist ni tocat un piano que sigui transparent, no sabia que tenia aquest mecanisme ni com funcionava. Em sembla una idea molt bona posar aquest piano a un lloc en què tothom pot veure com és un piano per dins i veure com en algunes ocasions la gent toca.”

“Va ser molt emocionant veure a tota la classe tocant aquest piano, i per molt que al principi estava molt nerviosa, em vaig adonar que no era tan complicat i que no havia de tenir por sinó que havia d’aprofitar l’oportunitat.”

“És una idea molt creativa apropar la música i els pianos a les persones en llocs com les estacions de tren i que tothom pugui escoltar i reconèixer diferents melodies. És una experiència que m’agradaria tornar a viure, ha estat molt divertida i diferent de les altres.” 

A l’hora de tocar em vaig posar molt tens, volia acabar el més ràpid possible. Però als segons vaig decidir oblidar-me del que pensaven els altres, o la gent, o si no em sortia bé, vaig decidir gaudir d’aquell moment únic.”

“Jo al principi estava molt nerviosa perquè mai havia provat de tocar el piano. Però quan vaig començar a tocar em va encantar, és una experiència inoblidable i per ser la primera vegada tampoc ho vaig fer tan malament. El que em feia més vergonya era la gent que passava per l’estació del ferrocarril perquè es paraven a mirar com tocaven. Feia dues setmanes que vam començar practicant amb un piano digital i la veritat és que ens va ajudar molt.”

“Em sembla bé que la gent que vagi passant pugui escoltar les cançons que els agrada i que els adults i nens, el toquin. Tornaria a tocar el piano, perquè m’ha semblat una experiència molt divertida i molt maca.”