“Què és això de la diabetis? No prenguis tants dolços! T’has de punxar! Cóm? que a la teva edat has de prendre pastilles per sempre més? Això és una malaltia de grossos i vells!…” Aquestes i més preguntes i afirmacions sense sentit són el resultat del desconeixement i poc interès que encara es troba entre la majoria de població davant una malaltia cada vegada més estesa en les seves dues variants i amb una prevalença creixent. Un desconeixement que sovint es tradueix en indiferència. Cal una constant tasca de pedagogia per part de les institucions, associacions, persones afectades i cuidadors  per fer entendre com és de complexa i capritxosa aquesta malaltia.

El Dia Mundial de la Diabetis es celebra cada any el 14 de novembre. El DMD va ser creat el 1991 per la FID (Federació Internacional de la Diabetis)  i l’Organització Mundial de la Salut en resposta a l’augment de la preocupació per la creixent amenaça per a la salut que representa la diabetis. Des del 2006 es celebra cada any el 14 de novembre, aniversari del naixement de  Frederick Banting, que va descobrir la insulina juntament amb Charles Best el 1921. El cercle blau que representa el DMD és símbol d’unió, vida i salut.

100 anys després del descobriment de la insulina, milions de persones amb diabetis a tot el món encara no poden accedir a les cures que necessiten. Les persones amb diabetis necessiten atenció i suport continus per controlar la complexa gestió dels índexs glucèmics i evitar complicacions. Els medicaments, les tecnologies, el suport i la cura de la diabetis han d’estar a disposició de tots els que els necessiten.

Cal que els governs i els responsables polítics actuïn per augmentar la inversió en cures i prevenció de la diabetis, i garantir que totes les persones que viuen amb la malaltia puguin accedir a les cures que necessiten. Les polítiques sanitàries han d’estar alerta davant aquesta pandèmia silenciosa que pateixen cada vegada més persones, tant la diabetis 1 com la 2

Educar per protegir el futur” és el lema triat per a aquest any, tenint sempre com a eix central la formació i l’educació diabetològica. Els equips de personal d’infermeria de molts hospitals tenen llarga experiència per atendre  a persones de totes les edats afectats per la diabetis. Però cal millorar la consideració dels educadors/es que hi treballen, i en el cas de Catalunya, permetre una acreditació reconeguda i validada. L’aprenentatge i gestió de grans i petits , del control de la malaltia, passa pels professionals que cada dia treballen en aquesta direcció. Són l’eina clau perquè les persones que conviuen amb la patologia puguin evitar i/o reduir complicacions futures, i gaudir de bona qualitat de vida. L’educació en diabetis forma part de les cures de la patologia i, per tant, és un dret que s’ha de garantir als pacients, mitjançant un sistema sanitari centrat en el subministrament del material d’autocontrol diabètic i de professionals sanitaris formats específicament en diabetis.

A Catalunya són més de 600.000 persones les que pateixen la malaltia. Homes i dones, nens i nenes de totes les edats. Afecta a un 8% de la població de més 15 anys i a un 20% de les persones de més de 65 anys, sobretot la D2. Pel que fa a la Diabetis tipus 1, cada any es registren entre 280 i 300 nous casos en menors de 30 anys. Persones que cada dia han de fer un exhaustiu seguiment de la dieta, de la vida saludable, de l’administració d’insulina i de l’ús d’una tecnologia cada vegada més avançada i complexa per millorar el seu nivell de vida. La diabetis és una malaltia crònica que requereix un bon control metabòlic per evitar o frenar possibles complicacions a llarg termini.

Per tot això, el Dia Mundial de la Diabetis ens recorda que és bàsic EDUCAR PER PROTEGIR EL FUTUR.

Rubén de la Rubia